Presentación de las jornadas

(CAST)
JORNADAS CONTRA LA ALTA VELOCIDAD Y LA SOCIEDAD QUE LA SUSTENTA

Experiencias y perspectivas en torno a las luchas contra el TAV en la Europa del Capital

Decía Gunther Anders, pensador y luchador antinuclear, que las mercancías y los artefactos no son simples “medios” para cubrir necesidades, sino “decisiones previas” que nos imponen la necesidad de nuevas y cada vez más mercancías. Se trata de un mecanismo muy similar al de la extorsión: se nos obliga a realizar actividades (comprar, por ejemplo) a través de la intimidación (tal mercancía es imprescindible), para obtener algún tipo de beneficio. 
El Tren de Alta Velocidad es en este sentido un caso ejemplar: al contrario de lo que nos quieren vender, no se trata simplemente de un medio de transporte que nos llevará más rápidamente de un sitio a otro, sino de un modelo de sociedad que se nos presenta no ya sólo como deseable, sino como el único posible.
Y es este modelo que está inscrito en la propia naturaleza del TAV: la continua movilidad de personas y mercancías, la aceleración de los flujos de capital y las necesidades que impone el mercado mundial para continuar en el circuito de intercambio generalizado, deben ser realizadas al coste que sea. Desde esta perspectiva se pretende que el impacto social, el deterioro ecológico irreversible y la aberración tecnológica que suponen la construcción de dicha infraestructura sean percibidos como inevitables daños colaterales del progreso. El tren de alta velocidad no es otra cosa que un modelo a escala de los males del mundo en que vivimos.
A pesar de todo esto (o quizás por ello), la oposición que ha generado la construcción del TAV en diversos puntos de Europa ha desnudado la verdad oculta tras los oropeles de desarrollo económico y progreso tecnológico que visten a esta infraestructura. Dicho rechazo ha estado marcado por una gran diversidad de formas organizativas, como la red de asambleas contra el TAV en Euskal Herria o los Comitato di Lotta Popolare No TAV del norte de Italia, que a su vez se han servido de un nutrido arsenal de prácticas que van desde los sabotajes hasta la desobediencia civil, pasando por la creación de «zonas libres» en Val di Susa. La heterogeneidad del movimiento, la idiosincrasia de cada lugar y la geografía de cada terreno han dado lugar a un sinfín de situaciones y experiencias políticas.

Con estas jornadas pretendemos hacer una puesta en común de estos antagonismos, sus potencialidades, limitaciones y perspectivas y, en definitiva, poder abrir un espacio para el debate y el intercambio de experiencias, con el objetivo de que nuestras futuras (y presentes) oposiciones puedan recoger de otros lugares el placer de la resistencia.

Contacto: el.espectaculo.murio@gmail.com

(CAT)

JORNADES CONTRA L’ALTA VELOCITAT I LA SOCIETAT QUE LA SUSTENTA.

Experiències i perspectives al voltant de les lluites contra el TAV a l’Europa del Capital.

Deia Günther Anders, pensador i lluitador antinuclear, que les mercaderies i els artefactes no són simples “mitjans” per cobrir necessitats, sinó “decisions prèvies” que ens imposen la necessitat de noves i cada vegada més mercaderies. Es tracta d’un mecanisme molt similar al de l’extorsió: se’ns obliga a realitzar activitats (comprar, per exemple) a través de la intimidació (tal mercaderia és imprescindible), per obtenir algun tipus de benefici. El Tren d’Alta Velocitat és en aquest sentit un cas exemplar: al contrari del que ens volen vendre, no es tracta simplement d’un mitjà de transport que ens portarà més ràpidament d’un lloc a un altre, sinó d’un model de societat que se’ns presenta no ja només com a desitjable, sinó com l’únic possible. I és aquest model que està inscrit en la pròpia naturalesa del TAV: la contínua mobilitat de persones i mercaderies, l’acceleració dels fluxos de capital i les necessitats que imposa el mercat mundial per continuar en el circuit d’intercanvi generalitzat, han de ser realitzades al cost que sigui. Des d’aquesta perspectiva es pretén que l’impacte social, la deterioració ecològica irreversible i l’aberració tecnològica que suposen la construcció d’aquesta infraestructura siguin percebuts com inevitables danys col·laterals del progrés. El tren d’alta velocitat no és altra cosa que un model a escala dels mals del món en que vivim. Malgrat tot això (o potser per això), l’oposició que ha generat la construcció del TAV en diversos punts d’Europa ha despullat la veritat oculta després dels oripells de desenvolupament econòmic i progrés tecnològic que vesteixen a aquesta infraestructura. Aquest rebuig ha estat marcat per una gran diversitat de formes organitzatives, com la xarxa d’assemblees contra el TAV a Euskal Herria o els Comitato di Lotta Popolare No TAV del nord d’Itàlia, que al seu torn s’han servit d’un nodrit arsenal de pràctiques que van des dels sabotatges fins a la desobediència civil, passant per la creació de «zones lliures» a Val di Susa. L’heterogeneïtat del moviment, la idiosincràsia de cada lloc i la geografia de cada terreny han donat lloc a una infinitat de situacions i experiències polítiques. Amb aquestes jornades pretenem fer una posada en comú d’aquests antagonismes, les seves potencialitats, limitacions i perspectives i, en definitiva, poder obrir un espai per al debat i l’intercanvi d’experiències, amb l’objectiu que les nostres futures (i presents) oposicions puguin recollir d’altres llocs el plaer de la resistència.

Contacte: el.espectaculo.murio@gmail.com

(EUS)

ABIADURA HANDIKO TRENA ETA BERAU SOSTENGATZEN DUEN GIZARTEAREN KONTRAKO JARDUNALDIAK
AHTren kontrako esperientziak eta ikuspuntuak Kapitalaren Europan

Gunther Anders pentsalari eta borrokalari antinuklearrak  esaten zuen merkantzia eta artefaktuak ez direla beharrak asebetetzeko “bitartekoak” soilik, baizik eta merkantzia gehiago eta berriak inposatzen dizkiguten “”aurretiko erabakiak”. Estortsioaren antzeko mekanismo bat da: jarduera batzuk egitera behartzen gaituzte (erostera, adibidez) beldurraraztearen bidez (X merkantzia derrigorrezkoa da), irabazi bat edo beste lortzeko.

Zentzu honetan, Abiadura Handiko Trena kasu eredugarria da: saldu nahi digutenaren kontra, ez da soilik leku batetik bestera azkarrago eramango gaituen garraiobide bat, baizik eta desiragarria ez ezik, aurkeztu nahi diguten  gizarte eredu bakarra.
Eta eredu hau dago AHTren izaeran: munduko merkatuak inposatzen dituen pertsona eta merkantzien etengabeko mugikortasuna, kapital fluxuen azelerazioa eta beharrak etengabe elkartrukatu behar dira guzti honen kostua kontutan hartu gabe. Ikuspuntu honetatik, aurrerapenaren zehar-kalte saihestezin bezala saldu nahi dizkigute azpiegitura honen eraikuntzak gizarteari eragiten dizkion kalteak, ingurumenaren hondatze atzeraezina eta aberrazio teknologikoa. Bizi garen mundu honetako gaitzen eskalazko eredua baino ez da abiadura handiko trena.
Hala ere (edo agian horregatik), AHTren aurka Europan sortu dituen  mugimenduek biluztu egin ditu azpiegitura honek ezkutatzen dituen garapen ekonomiko eta aurrerapen teknologikoaren itxura ederrak. Modu desberdinetan antolatu da errefusa hau: Euskal Herriko AHTaren kontrako asanbladen sarea edo Italiako iparraldeko Comitato di Lotta Popolare No TAV  delakoa. Mugimendu hauek mota desberdinetako praktikak jarri dituzte martxan: sabotajeak, desobedientzia edo Val de Susan sortutako “zonalde askeak”. Mugimenduaren heterogeneitateak, leku bakoitzeko idiosinkrasiak eta lurralde bakoitzeko geografiak mota desberdinetako egoerak eta esperientzia politikoak sortu ditu.
Aurkakotasun hauek, berauen ahalmenak, muga eta perspektibak elkartrukatu nahi ditugu jardunaldi hauen bidez. Eztabaidarako eta esperientzien elkartrukerako gune bat ireki nahi dugu azken finean, egungo eta etorkizuneko aurkakotasunek erresistentziaren plazera har dezaten beste leku batzuetatik.

(ITA)

INCONTRO CONTRO L’ALTA VELOCITÀ E LA SOCIETÀ CHE LA SOSTIENE.

Esperienze e prospettive a proposito delle lotte contro il TAV nell’Europa del Capitale

Diceva Gunther Anders, pensatore e lottatore antinucleare, che la merce ed i prodotti non sono semplici “strumenti” attraverso i quali soddisfare delle necessità, bensì “decisioni previe” che ci impongono la necessità di sempre più numerose e nuove mercanzie.

Si tratta di un meccanismo molto simile all’estorsione: veniamo obbligati a realizzare delle attività (ad esempio comprare) attraverso l’intimidazione (“questo prodotto è assolutamente necessario!”), per ottenere un qualche tipo di beneficio.

Il Treno dell’Alta Velocità in questo senso è un caso esemplare: al contrario di quello che ci vorrebbero vendere, non si tratta di un mezzo di trasporto che ci porterà più rapidamente da una parte all’altra, bensì di un modello di società che ci si presenta non solo come desiderabile ma anche come l’unico possibile.

Ed è questo modello che è insito nella natura propria del TAV: la continua mobilità delle persone e delle merci, l’accelerazione dei flussi del capitale e le necessità che impone il mercato mondiale per perpetrare il circuito di scambio generalizzato, devono essere realizzate a qualsiasi costo.

Sotto questa prospettiva si pretende che l’impatto sociale, il deterioramento ecologico irreversibile e la aberrazione tecnologica che suppongono la costruzione di tale infrastruttura, siano percepite come inevitabili danni collaterali del progresso. Il treno ad alta velocità non è altra cosa che un modello in scala dei mali del mondo in cui viviamo.

Nonostante tutto questo (o chissà proprio per questo), la opposizione che ha generato la costruzione del TAV in diversi luoghi dell’Europa, ha messo a nudo la verità nascosta dietro gli sfarzi dello sviluppo economico ed il progresso tecnologico che rivestono questa infrastruttura.

Tale rifiuto è stato marcato da una grande diversità di forme organizzative, come la rete di assemblee contro il TAV in Euskal Herria o i Comitati di Lotta Popolare No Tav del nord Italia, che a loro volta si sono serviti di una nutrita tipologia di pratiche, dal sabotaggio fino alla disobbedienza civile, passando per la creazione di “zone libere” in Val di Susa. La etereogeneità del movimento, la idiosincrasia di ciascun luogo e la geografia di ciascun terreno, hanno dato luogo a una interminabile successione di situazioni ed esperienze politiche.

Con queste giornate pretendiamo mettere in comune tutte queste esperienze di lotte, le potenzialità, limiti e prospettive e, infine, aprire uno spazio per il dibattito e lo scambio di esperienze, con l’obbiettivo di raccogliere da altri luoghi, nelle nostre future (e presenti) opposizioni, il piacere della resistenza.

Contatto: el.espectaculo.murio@gmail.com

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.